La cara,
la cara que fas quan em veus,
i jo ja porto estona veient-te,
i puc mentalitzar,
preparar,
visualitzar
el moment en què et giraràs
i la faràs.
El somriure,
el somriure que fas de beneit,
i la manera espontània com et surt,
i puc recrear,
recordar,
rememorar
tots els moments en què t’has girat
i l’has fet.
El gest,
el gest que fas quan creus que no et miro
i no saps que jo mai puc deixar de mirar-te,
i puc gaudir,
desitjar,
immortalitzar
el moment en què no ho pots evitar
i el fas.
El bes,
el bes que t’imagines quan et parlo
i t’arquejo així la cella i els llavis,
i puc sentir,
tastar,
assaborir
el moment en què t’abandonaries
i me’l faries.
