dimecres, 8 d’octubre de 2014

El senyal

La cara,
la cara que fas quan em veus,
i jo ja porto estona veient-te,
i puc mentalitzar,
preparar,
visualitzar
el moment en què et giraràs
i la faràs.

El somriure,
el somriure que fas de beneit,
i la manera espontània com et surt,
i puc recrear,
recordar,
rememorar
tots els moments en què t’has girat
i l’has fet.

El gest,
el gest que fas quan creus que no et miro
i no saps que jo mai puc deixar de mirar-te,
i puc gaudir,
desitjar,
immortalitzar
el moment en què no ho pots evitar
i el fas.

El bes,
el bes que t’imagines quan et parlo
i t’arquejo així la cella i els llavis,
i puc sentir,
tastar,
assaborir
el moment en què t’abandonaries
i me’l faries.

dimecres, 15 de gener de 2014

Els estius a Queralbs

Trobo a faltar
aquells estius a Queralbs
i els matins asseguts en un banc
a la riba del Freser,
veient passar Land Rovers
i camises de quadres.
Riure molt
i no voler que s’acabés mai,
menjar ganyips i,
llavors,
no tenir gana per dinar.
El tacte dels polars del Decathlon
quan sortíem a la nit,
sèiem al pedrís
i ens tacàvem
amb la xocolata calenta de màquina,
d’aquella que escalda tant la llengua...
Aquella vivor,
gairebé infantil,
d’ensenyar les dentadures
als arbres, als gorgs i a les muntanyes.
Saltar de pedra en pedra,
observar els llimacs
i arrencar brins d’herba de Núria.
Córrer muntanya avall
desafiant les vaques
i cremar-nos la cara
amb tant de sol que fa allà dalt.