divendres, 27 de setembre de 2013

Tot és (així de) senzill

Tot, al capdavall,
és tan senzill
(o almenys deu ser-ho)
com agafar l’autobús
(o cotxe de línia,
com prefereixis tu)
seixanta-tres
(o seixanta-set,
però el seixanta-tres
para més)
i baixar davant del bar
(o cafè,
potser)
on sempre esmorzes,
i trobar-te entrant-hi
i que et faci il·lusió veure’m
(si s’escau que no te’n fa,
tracta-ho d’aparentar)
i em preguntis que d’on vinc
i em convidis a un cafè.

Tot és,
al capdavall,
tan senzill
com tu fent girar el posagots
de cartró
i jo hipnotitzant-m’hi
(amb les teves mans,
esclar,
tant de savi,
quasi d’avi,
t’ho haig de dir: sembles canari).

Tot, al capdavall,
és així de senzill:
aquest conjunt de premisses
que ens són frontisses
i ens limiten,
però que alhora ens faciliten
el trobar-nos i mirar-nos,
sense d’altres objectius
que baixar de l’autobús
i passar alguns matins junts.

dijous, 19 de setembre de 2013

Tot en parla

Està escrit a tot arreu,
que ara és la nostra.
Els diaris en van plens
i a la tele en fan debats.
Hi ha gravats
a les escorces de tots els arbres
de la Gran Via,
i als murs
de Rivington Street.
Se n’estan escrivint
tractats teòrics,
tractats pràctics,
articles d’opinió
i novel·les.
Sortim retratades
a totes les aquarel·les,
i els avions dibuixen al cel
les nostres inicials.
Hi ha pancartes
a tots els ponts,
i entre fanal i fanal
de la plaça Narcís Lunes.
El Mediterrani ens recorda
i ens indica,
amb una reverència,
que ens hi fa un lloc.
A les estacions de trens,
en comptes d’anunciar trens,
ens anuncien a nosaltres.


dimecres, 18 de setembre de 2013

Centrifugador

Plena de tu,
coixí bategant
de calidesa llampant.

M’arrauliré
i em tocaré les ungles dels peus
amb el nas.
M’arrauliré molt.

Et pensaré i et diré
constantment,
centrifugant,
sense eixida.

La salvació és lluny
perquè és amb tu.

Esperarem a l’era,
a ple sol,
i recuperarem
la calidesa perduda.

Una sargantana
passarà de llarg.