dimecres, 15 de gener de 2014

Els estius a Queralbs

Trobo a faltar
aquells estius a Queralbs
i els matins asseguts en un banc
a la riba del Freser,
veient passar Land Rovers
i camises de quadres.
Riure molt
i no voler que s’acabés mai,
menjar ganyips i,
llavors,
no tenir gana per dinar.
El tacte dels polars del Decathlon
quan sortíem a la nit,
sèiem al pedrís
i ens tacàvem
amb la xocolata calenta de màquina,
d’aquella que escalda tant la llengua...
Aquella vivor,
gairebé infantil,
d’ensenyar les dentadures
als arbres, als gorgs i a les muntanyes.
Saltar de pedra en pedra,
observar els llimacs
i arrencar brins d’herba de Núria.
Córrer muntanya avall
desafiant les vaques
i cremar-nos la cara
amb tant de sol que fa allà dalt.