dimecres, 8 d’octubre del 2014

El senyal

La cara,
la cara que fas quan em veus,
i jo ja porto estona veient-te,
i puc mentalitzar,
preparar,
visualitzar
el moment en què et giraràs
i la faràs.

El somriure,
el somriure que fas de beneit,
i la manera espontània com et surt,
i puc recrear,
recordar,
rememorar
tots els moments en què t’has girat
i l’has fet.

El gest,
el gest que fas quan creus que no et miro
i no saps que jo mai puc deixar de mirar-te,
i puc gaudir,
desitjar,
immortalitzar
el moment en què no ho pots evitar
i el fas.

El bes,
el bes que t’imagines quan et parlo
i t’arquejo així la cella i els llavis,
i puc sentir,
tastar,
assaborir
el moment en què t’abandonaries
i me’l faries.

dimecres, 15 de gener del 2014

Els estius a Queralbs

Trobo a faltar
aquells estius a Queralbs
i els matins asseguts en un banc
a la riba del Freser,
veient passar Land Rovers
i camises de quadres.
Riure molt
i no voler que s’acabés mai,
menjar ganyips i,
llavors,
no tenir gana per dinar.
El tacte dels polars del Decathlon
quan sortíem a la nit,
sèiem al pedrís
i ens tacàvem
amb la xocolata calenta de màquina,
d’aquella que escalda tant la llengua...
Aquella vivor,
gairebé infantil,
d’ensenyar les dentadures
als arbres, als gorgs i a les muntanyes.
Saltar de pedra en pedra,
observar els llimacs
i arrencar brins d’herba de Núria.
Córrer muntanya avall
desafiant les vaques
i cremar-nos la cara
amb tant de sol que fa allà dalt.




divendres, 27 de setembre del 2013

Tot és (així de) senzill

Tot, al capdavall,
és tan senzill
(o almenys deu ser-ho)
com agafar l’autobús
(o cotxe de línia,
com prefereixis tu)
seixanta-tres
(o seixanta-set,
però el seixanta-tres
para més)
i baixar davant del bar
(o cafè,
potser)
on sempre esmorzes,
i trobar-te entrant-hi
i que et faci il·lusió veure’m
(si s’escau que no te’n fa,
tracta-ho d’aparentar)
i em preguntis que d’on vinc
i em convidis a un cafè.

Tot és,
al capdavall,
tan senzill
com tu fent girar el posagots
de cartró
i jo hipnotitzant-m’hi
(amb les teves mans,
esclar,
tant de savi,
quasi d’avi,
t’ho haig de dir: sembles canari).

Tot, al capdavall,
és així de senzill:
aquest conjunt de premisses
que ens són frontisses
i ens limiten,
però que alhora ens faciliten
el trobar-nos i mirar-nos,
sense d’altres objectius
que baixar de l’autobús
i passar alguns matins junts.

dijous, 19 de setembre del 2013

Tot en parla

Està escrit a tot arreu,
que ara és la nostra.
Els diaris en van plens
i a la tele en fan debats.
Hi ha gravats
a les escorces de tots els arbres
de la Gran Via,
i als murs
de Rivington Street.
Se n’estan escrivint
tractats teòrics,
tractats pràctics,
articles d’opinió
i novel·les.
Sortim retratades
a totes les aquarel·les,
i els avions dibuixen al cel
les nostres inicials.
Hi ha pancartes
a tots els ponts,
i entre fanal i fanal
de la plaça Narcís Lunes.
El Mediterrani ens recorda
i ens indica,
amb una reverència,
que ens hi fa un lloc.
A les estacions de trens,
en comptes d’anunciar trens,
ens anuncien a nosaltres.


dimecres, 18 de setembre del 2013

Centrifugador

Plena de tu,
coixí bategant
de calidesa llampant.

M’arrauliré
i em tocaré les ungles dels peus
amb el nas.
M’arrauliré molt.

Et pensaré i et diré
constantment,
centrifugant,
sense eixida.

La salvació és lluny
perquè és amb tu.

Esperarem a l’era,
a ple sol,
i recuperarem
la calidesa perduda.

Una sargantana
passarà de llarg.

dijous, 2 de maig del 2013

Deduccions


Per la manera com em mires,
de miscel·lània fixació,
vergonya, por i admiració,
et dedueixo ambigüitat
i et diagnostico humiliació.

Per la manera com em veus,
des d’un prisma tan neguitós
que res et deixa de senyor,
t’amares tant de realitat
que quan em veus ja et dius que no.

Per la manera com t’atanses,
amb un posat tan sospitós,
mirant el terra i de cantó,
t’evidencio dignitat
i ens sentencio l’atracció.

Per la manera com em parles,
com mig demanant-me perdó,
tot disfressat de dictador,
et trencaré l’autoritat,
la reobtindràs amb un petó.

dimarts, 16 d’abril del 2013

T'he corregut pressa


Has trigat poc
a esbrinar qui sóc,
i jo he trigat poc
a pensar que,
certament,
ho faries així de ràpidament.
I m’ha agradat,
ho confesso,
que et collés
el fet de fer-ho. 


dimarts, 12 de març del 2013

Blau turquesa


Amb l’ajut d’un gir sobtat
ho he vist tot de realitat,
nitidesa de les formes,
dels perfils i dels contorns,
les dimensions, les mesures
dels balcons i els porticons,
i he vist un matí de sol
i persianes enrotllades,
i paella, sal, i vi,
blau turquesa, i estovalles
amb argolles, tovallons
amb olor de detergent,
i a fora un cel blavíssim,
i orenetes, i estornells.


Fotografia de Gemma Deusedas

divendres, 8 de març del 2013

Dona, surt a/per la finestra


Per un escàndol d’ínfima condició
perdria l’honor, em vendria a l’ambició,
volaria lluny d’aquesta societat
que t’ho don tot mastegat,
rosegat, trinxat, fet miques,
i que ens vol a totes riques
en estols, companys i indignitat.
Volaria, sí, ben lluny
per recaure al teu regnat
de perdició, de falç al puny,
d’emprendre, i no de prendre,
la bona decisió.