Plena de tu,
coixí bategant
de calidesa llampant.
M’arrauliré
i em tocaré les ungles dels peus
amb el nas.
M’arrauliré molt.
Et pensaré i et diré
constantment,
centrifugant,
sense eixida.
La salvació és lluny
perquè és amb tu.
Esperarem a l’era,
a ple sol,
i recuperarem
la calidesa perduda.
Una sargantana
passarà de llarg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada