diumenge, 24 de febrer de 2013

Embolics vocàlics i consonàntics (o vocals i en consonància)


Vaig dir-li mira
i va entendre vira,
però com que tot queda
en bilabials,
ens vam entendre
i va mirar
cap a la direcció
que assenyalava el meu braç.

Vaig dir estrella
i va entendre estella,
i la ròtica va fer
que mentre jo mirava el cel
ell fugís d’esquitllentes
per evitar un fals fel.

Vaig dir ataca
i va entendre taca,
però com que tot va de vocals,
tots dos vam saber que,
epentèticament,
parlàvem de verí.

Vaig dir-li petó
i va entendre perdó,
i com que l’embolic
abastava dues lletres,
jo vaig fer un pas endavant
i ell, dos endarrere.

Vaig dir amén,
i va entendre anem,
i tot i haver pronunciat el mateix,
al capdavall,
jo volia sentenciar
i ell va començar a caminar,
agafant-me de la mà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada