Embolics vocàlics i consonàntics (o vocals i en consonància)

Vaig dir-li mira

i va entendre vira,

però com que tot queda

en bilabials,

ens vam entendre

i va mirar

cap a la direcció

que assenyalava el meu braç.

Vaig dir estrella

i va entendre estella,

i la ròtica va fer

que mentre jo mirava el cel

ell fugís d’esquitllentes

per evitar un fals fel.

Vaig dir ataca

i va entendre taca,

però com que tot va de vocals,

tots dos vam saber que,

epentèticament,

parlàvem de verí.

Vaig dir-li petó

i va entendre perdó,

i com que l’embolic

abastava dues lletres,

jo vaig fer un pas endavant

i ell, dos endarrere.

Vaig dir amén,

i va entendre anem,

i tot i haver pronunciat el mateix,

al capdavall,

jo volia sentenciar

i ell va començar a caminar,
agafant-me de la mà.