diumenge, 24 de febrer de 2013

De Via Làctia


Totes les nits haurien de ser
com les nits de Taizé,
nits de portella petita,
de polar esportiu i mans a les butxaques,
i de guitarra a l’espatlla,
de música suau, de vegades desafinada,
de trobar la font gràcies a la llum,
de vermell, taronja i groc,
de via làctia i granotes,
i llanternes,
de nusos constants,
físics, mentals o personals,
de vòmits de somriures
i acumulacions de llàgrimes,
de ganes boges d’abraçar,
de besar,
de volar,
de tancar els ulls,
i de quedar-s’hi.



2 comentaris:

  1. Uau Marina... increible.. ha sigut com tornar a Taizé... m'han saltat les llàgrimes i tot!

    ResponElimina
  2. Uau Marina... increible.. ha sigut com tornar a Taizé... m'han saltat les llàgrimes i tot!

    ResponElimina