Experiment de contradiccions blanques

No sé com m’inspires tant                     Però és que sí, m’inspires molt

i em remets a tantes coses,                     i em remets a fantasies

perquè trobo que, total,                         perquè sé que al capdavall

quan rius, rius com un imbècil,               em perdo per veure’t riure,

i no tens gaires cabells                           vull garfir-te pel clatell,

i dius coses molt estranyes,                    dir-te coses molt estranyes,

no sé si ets tímid o obert,                       que te m’obris, fent-te lloc,

no sé si em veus o si em mires,               que vull beure’t, amb be alta,

parles com apallissat                              parla’m com si et cansés tot,

i no saps estar-te quiet,                          que t’inquieti només jo,

tens somriure de negat                           somriu-me estúpidament

i negues tot el que sents.                        i no (et) neguis res mai més.