dissabte, 13 d’octubre de 2012

Ciutats de fang


De vegades surts de l'estació amb les lentilles entelades a causa de la dormida que has fet, i has de fer mans i mànigues perquè no t'atropelli un cotxe. Però hi ha altres vegades que surts i et ve un aire especial, i mires amunt i t'estiraries a terra, i abraçaries a aquella pobra dona que no sap caminar amb talons i que pateix perquè no se li aixequi la faldilla. Això em va passar el primer dia que vaig baixar després de l'estiu. M'ho vaig prendre com una benvinguda del nou curs i hi vaig posar so de fons: el Bruce Springsteen cridant "HOLA BARCELONAAAAAA!"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada