últimament noto certeses,
que per la seva condició de certes
tu també deus notar.
Sempre saps què és veritat
i què és mentida:
ara ho deus veure clar,
fins i tot més clar que jo.
Noto que vull estar més amb tu
i més poc amb els altres.
Noto com els músculs de les cames
se’m trenquen en mil bocins
i comencen a girar
i girar
per sota la pell
i van amunt i avall
com bojos embogits.
Noto com em busques amb els ulls i,
quan em trobes, com em fuges
i com te’m quedes.
Noto alenades d’aire fresc
en tu,
i bona olor,
de tu, de llavis.
Noto que et lligaria amb un mocador
(del color que sigui,
però preferentment vermell),
a la meva cintura,
contra la teva,
i estrenyeria el nus ben fort,
fins que gairebé no poguéssim respirar.
De tan a prop, noto que
et trauria les ulleres
(però sense fer allò de llançar-les i trepitjar-les)
perquè ja no veiessis ningú més
que a jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada